El conill

Aquest petit mamífer de pelatge suau necessita molta atenció per suplir d'alguna manera la vida en societat a què està acostumat. Tot i que al començament es pot mostrar una mica poruc, mitjançant el contacte diari ens anirà agafant confiança, es deixarà agafar i podrem establir-hi una bona relació.

El conill té un sentit de l’oïda molt fi: pot moure els pavellons auriculars independentment l’un de l’altre de manera que abraça un camp auditiu de 360º.
El sentit de la vista el té poc desenvolupat, tot i que el seu camp visual és força ampli, no distingeix els colors.

Gris o blanc en estat salvatge

En estat salvatge és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp i habita els països de la riba del Mediterrani, en indrets més aviat càlids i en terrenys poc accidentats.
En els exemplars salvatges el pelatge funciona com a camuflatge: així, és blanc en el conill de neu, gris fosc en el de bosc i gris clar en el de camp.

Diferents races de conill

Les diferents races de conill es distingeixen pel pèl i per la mida. Hi ha conills amb el pèl llarg, normal i curt. Depenent de la mida es classifiquen en grans, mitjans, petits o nans. El conill nan és un dels més valorats com a mascota.

Holandès
La típica combinació de blanc i color el fan inconfusible. És un dels preferits com a animal domèstic.

D’angora
És una de les races de conill més boniques, té un pelatge molt llarg i suau que s’utilitza a vegades com a llana.

Rex
Conill amb pèl d’aspecte i tacte apelfats, que el fan similar a un peluix, cosa que contribueix al seu èxit com a mascota.

De pèl blanc curt
També es coneix com a el conill d’ermini. És totalment blanc amb els ulls vermells, degut a la manca de pigmentació.

Aquí deixo un vídeo d'Internet sobre dos conills barallant-se i dues gallines que fiquen pau: